El calor apreta, les neurones es fan pereoses i jo, almenys, estic d’una gossera que no m’aguante. En resum, no sé de què escriure. Així que, per a eixir del pas, faré ús de l’escriptura col•lectiva per a complir amb la meua columna quinzenal (és a dir, en un eufemisme, faig “tallar i pegar” d’internet).
Els conte com: l’altre dia navegant per eixe niu d’hormones adolescents, fotografies, comentaris diversos com és la xarxa Tuenti, em vaig trobar amb un enginyosa selecció de malnoms de personatges peculiars de Torrent. El plantejament era clar, elaborar un inventari d’eixes persones estranyes (per comportament o aparença) que poblen la nostra ciutat i que, poc a poc, l’imaginari col•lectiu ha anat batejant.
I, ací va la meua copiada del dia. Els deixe, resumits, alguns d’eixos malnoms de ciutadans (anònims o no) de Torrent que han reunit un grup de joves torrentins: los Plaza, el Pumuky, la Pura, el Toto, el Vispa, el Bomber del Raval, Tomateta, Toloveo, Chuliá, Moquillo, el Patata, el moro de las roses, el Araña, Camaron Eléctrico, el Yonkiteen, la familia barbuda, Chiquito, el Poalet, los Guachos, el Don Quijote (Plaza agresivo), los Zipi y Zape, el Pajillas, Juanín, el Patagoma, el Toto, el Negrillo, el Peseto, la repu, el Legionario, el Gildo, Willow, el de la Coca, el quinto Beatle, el Lobo, Ross Geller, los Gabirros, el Maimon…
Com veuen, alguns mots són coneguts per tots (inclús pels propis protagonistes) i altres són d’ús particular. Uns llançats amb mala llet i altres des de l’apreci. Però, en resum, malnoms tots. Això sí, no oblidem que eixes persones mereixen respecte com tots. Una cosa és un malnom i altra la burla pública. Com deia un mestre meu: no confundamos las natillas con las patas de las sillas.
NOTA: Artículo aparecido en el número 159 de La Opinión de Torrent.
