Deixàvem l’anterior article recordant un vell conte de Nadal que vaig llegir de menut. Encara conserve l’exemplar de Barco de Vapor escrit per Monserrat del Amo i titulat “Rastro de Dios”. Un conte que em va quedar gravat a foc com a molts xiquets de la meua generació.
Sempre em va fascinar la historia d’eixe menut angelet que no sabia volar però seguia a Déu amb la boca oberta veient fascinat com executava la creació. Fins a que, al passar els set dies, li deixaren caure a les mans, així, fent-se els tontos, una estrella sobrant per a que la sostinguera. Passaren els segles i s’oblidaren d’estrella i àngel fins a que, una vesprada, ni més ni menys la de la Nit de Nadal, descobriren que tenien tot preparat per a la vinguda del Jesuset menys l’estrella que guiava als Reis Mags fins a Betlem… Bé, no els contaré més per si volen llegir-lo.
Junt a “Rastro de Dios” hi havia un “y otros cuentos”. Així que mentre preparava l’article vaig fullejar-los. No recordava l’últim conte, “Ángel en la ciudad”. Narra les peripècies d’un altre angelet que era enviat al nostre temps per a anunciar la bona nova però, clar, ningú li feia cas tan aqueferats com estem en compres, regals, cap d’anys i soparots.
No sé si eixa angelical visita la rebrem enguany, però no estaria gens mal, encara que tampoc li fariem molt de cas. Per si de cas, li aniré obrint camí amb la frase final del conte en boca del taxista que sí l’escoltà: “Ya voy mujer, ya voy. Pero no te preocupes tanto por esas cosas. Navidad es algo más que pollo y turrones…
Àngel, al escoltar-lo, va somriure”.
NOTA: Artículo aparecido en el número 169 de La Opinión de Torrent.
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Como el viento (Depedro – Depedro)
